2011 Kènia
Quan l’itinerari està pensat per fotografiar la fauna africana, visitant intensament els principals parcs de Kenia, amb tan sols 4 passatgers per cotxe per facilitar la fotografia, és cert que encareix una mica el preu. Però el resultat és espectacular. Tots els participants van coincidir en que era la fórmula ideal i el resultat fotogràfic superaba totes les expectatives.
Aquí hi ha una petita mostra del viatge, que en vistes de l’èxit repetirem al 2013
-
- Foto : Tona Romeu
-
- Foto : Tona Romeu
-
- Foto : Anna Carbonell
-
- Foto : Anna Carbonell
-
- Foto : Antonio Revilla
-
- Foto : Antonio Revilla
-
- Foto : Bàrbara Moyà
-
- Foto : Tolo Alemany
-
- Foto : Tolo Alemany
-
- Foto : Eduard Bel
-
- Foto : Eduard Bel
-
- Foto : Blanca De Balanzo
-
- Foto : Blanca De Balanzo
-
- Foto : Xesco Ginjaume
-
- Foto : Xesco Ginjaume
-
- Foto : Unai Garcia
-
- Foto : Unai Garcia
Viatges fotogràfics amb Ignasi Rovira 
El viatge fotogràfic a Kènya l’agost del 2011 va ser realment excepcional. Anàvem només 4 per cotxe i era realment un luxe !
Erem 3 cotxes i l’Ignasi anava cada dia amb un d’ells, així, si teniem qualque dubte fotogràfic, li podiem demanar ajuda.
Cada dia, abans de sopar, ens feia una classe de fotografia: observavem les fotografíes que haviem fet durant el dia i ell feia un comentari constructiu, així podiem millorar la nostra tècnica.
Els lodges varen ser tots preciosos
En fi, un luxe de viatge…. d’aquests viatges que has de fer, al manco, una vegada a la vida!
Totalment recomenable i una experiència inoblidable: conèixer uns paissatges bellíssims, una fauna increible, present a tot arreu, i a la qual et pots apropar sense cap sensació d’alterar la seva vida, un país pobre, però dinàmic, poblat de gent jove, amable i amb ganes de viure i de tirar endavant, una infraestructura hotelera perfecta… uns guíes que ja són amics, uns companys amb moltes coses en comú… i Ignasi, dedicat continuament a fer-nos gaudir de tot això i, a més a més, millorar el nostre nivell fotogràfic… amb moltes ganes de tornar-hi!
Antonio Revilla
Dudarik gabe orain arte egindako 3 bidairik onenen artean sartzen den bidaia. Inguru ederra, nahiz eta ezaguna telebistan ikusitako dokumentalengatik, gidarien kemenaz horniturik baten baino gehiagotan lepoa jokatu bait zuten (“isuna” hobeto esanda) guri ikuspunturik onenak eskeintzeko, argazki kamera eskuan egun guztian zehar animalia ta paisaia bila, 4 pertsona furgoneta bakoitzeko bikaina!, Ignasiren esperientzia eta laguntasuna, eta nola ez, zortearen esku egon arren, 2 aste hoietan egindako lagunak.
Samburun hasi, oroipen atseginak eragiten dizkidan erreserba, non guztiz iratzarrita egon behar zenuen izkutatutako animaliak aurkitzeko, bertan dago gogokoen izan nuen Sopa Lodge-a; Samburutarrak ezagutzea itzela izan zen. Nakuru parke naturala eta bere animali ugariak, errinozeroak azkenean. Maasai Mara… gutxi esan dezaket bizi beharreko zerbait dela baino, makina bat ñu ta zebra oharkabe pasatzen ziran hain ohituta baigeunden; zoritxarreko errepidea ez da hainbesterako erreserba hau ezagutzearren eta Maasai merkatu ta herrixka bat ezagutzeak kolore ikutu ederra emoten dio bidaiari. Azkenik Amboseli parkea bidaia elefante artean bukatzeko Kilimanjaro odeitsu bat zeruertzean izanda. Ezin ahaztu Carnivore-n, Nairobin, daztatutako haragi exotikoak, krokodiloa eta ostruka tartean.
Nahiz eta gidariek zorte itzela izan genuela askotan esan, Maasai Mara-n batez ere, Nakuru-n pasatako lehen arratsalderako Bost Handiak “ehizatuak” genituen (bufaloarekin eta errinozeroarekin bukatuz, Samburu-n ez baitaude horrelakorik), gure abentura hasi berria zegoen. Azkenean ikusten genuenarekiko sentikortasuna galdua zen, erraza baita Port Aventuran zaudela pentsatzea animaliak lasai asko zugandik oso urbil ikusi eta gero, batzutan furgoneta mugidu beharrean animaliei bidea uztekotan.
Ez da merkea, baina bi astez safaritan erosotasun guztiekin ibiltzea ezin da ala izan; nire kasuan bidaiak ordaindutako zentimo guztiak merezi izan ditu. Datorren urtean beste herrialderen batean Ignasirekin errepikatzea espero dut.
Egia esateko pilo bat gehiago idatzi ahal izango nuke bidai honi buruz baina hemen bukatzea erabaki dut irakurleak ez aspertzearren. Nire gomendioa: ahal baduzu apuntatu!!
Beharrezkoa: Teleobjetibo bat, zenbat eta handiagoa hobeto, eta ordenagailu eramangarria argazki bat ezabatu behar ez izateko txarteletan lekurik ez eukitzeagatik.
Txarrena: txinatarrek ez ziguten utzi puztarrian safaririk egitea Maasai Mara-n.
Aldatuko nuen zerbait: bidaia Amboseli-n bukatzea Maasai Mara-n ikusitako guztiaren ondoren.
———————————————————————————————————————————————–
Sense cap dubte un viatge que entra en el ranking dels tres millors que he fet. Un entorn espectacular, encara que familiar després de tant documental que he vist a “la 2”, amanit amb uns guies locals que en més d’una ocasió estaben al limit de la “multa” per proporcionar-nos els millors angles, la càmera a la mà durant tot el dia a la caça d’animals i paisatges, furgonetes amb només quatre persones, ¡quin gran encert! L’experiència i companyia de l’Ignasi i per descontat, encara que depenent de la sort, els amics que vaig fer aquestes dues setmanes.
Vem començar per la reserva de Samburu, lloc del que conservo grats tecords. Reserva on s’havia d’estar ben a la guait a la caça dels esquius animals i el seu “Sopa Lodge” serà sempre el meu preferit. Coneixer als Samburu va ser tota una experiencia.
El Parc Nacional Nakuru i la seva abundant fauna: rinoceronts fer fí !
Masai Mara… poc puc dir, tret que s’ha de viure. Milions de nyus i mils de zebres van arribar a passar desapercebuts per la seva abundancia. La desastrosa carretera no fa desmereixa aquesta meravellosa reserva natural. Poder visitar un mercat i un poblat Masai, dóna tot un toc de color.
Finalment Amboseli per tancar el viatge envoltats d’elefants, i en el nostre cas un ennuvolat Kilimanjaro.
Com a toc final, la cata de carns exòtiques en el Carnivore de Nairobi, on varem degustar entre altres la carn de cocodril i la d’estruç
Tot i que els guies no deixaven de comentar la gran sort que estavem tenint, sobretot a Masai Mara, (La primera tarde a Nakuru ja havíem “caçat” els “Bog Five”, tancant la llista amb el búfal i els rinos que no es poden veure a Samburu, i tot just acabavem de començar la notre aventura), al final vem acabar perdent la sensibilitat del que estavem vivint, ja que és fácil pensar que et trobes a Port Aventura, per la tranquilitat en que els animals es mouen al teu costat. Tan aprop que incús has de moure la furgo per deixar-los passar.
No és un viatge barat, però dues setmanes de safari amb totes les comoditats o ho és. Per a mí el viatge ha valgut cada un dels centims que he pagat. El proper any espero repetir amb l’ignasi per un altre país.
Podria escriure molt més sobre el viatge, pero he decidit deixar-ho aquí per no aburrir-vos. El meu consell: ¡ Si pots, apunta’t-hi !
Imprescindible: Un teleobjectiu, com més gran millor i un ordinador portátil per no tindre de borrar ni una de les fotos per falta d’espai a la tarjeta.
El pitjor: La quantitat de xinos que ens van deixar sense safari en globo a Masai Mara.
Algo que cambiaria: Tancar el viatge a Amboseli després de l’empatx de Masai Mara ens va baixar els fums.
Unai García
Va ser com treure un premi de loteria, tot va surtir rodó, l’organitzacció per part de Tuareg (inclóses les maletes de viatge), inmillorable. El Gran Massai Blanc, amic, guía i fotògraf, un excel-lent per ell, en tot moment va estar pendent del bon funcionament del viatge, es va desviure per solventar quansevol incidència personal o global, amb unes clases magistrals de fotografía, en les que com jo, que som uns “aficionadillos”, vam apendre molt, i els més avançats, suposo que van millorar la seva tècnica amb alguns “truquillos”, i tot aixó adobat amb un “savoir-faire” i una simpatía acollonants. La part que acostuma a ser la més problemàtica en quansevol viatge, es la convivéncia amb una gent que no es coneixen i que garirebé sempre hi ha algú disposat a donar la nota, en aquest cas no va ser així, i tots sense excepció, van ser d’allò més agradables, bons companys, sempre disposats a col.laborar i donar un cop de má, sense queixarse de rés i molt puntuals. Dels guíes locals, que dir? donç que eran super profesionals, molt coneixedors de la matèria, educats i simpàtics, especialment l’Eric. I per fi!!! la mega-estrella del viatge, “els Animalets”, molts i molt variats, i sempre ben col-locats per la foto. Resumint, la meva puntuació global, un 10 sobre 10, i dir que m’encantaria fer quansevol altre viatge amb el mateix grupet
Tenia moltes ganes de tornar a Àfrica i la realitat ha superat les expectatives!!!! la veritat és que va sortir perfecte: ens vam avenir de seguida tots: el grupet de 12, l’Ignasi (guia, fotograf i company genial) i els 3 xofers/guies keniates (Sammy, Erik i Martin).
Dels 4 parcs/reserves que hem visitat destacaria Samburu i Masai-Mara. Samburu potser perquè va ser el primer, i vam alucinar amb els animals, amb la gent i amb el paisatge…i a més em va semblar el més salvatge de tots -li tinc un carinyo especial- i Masai-Mara perquè és una passada!!!: per su extensió i per la quantitat d’animals que vam arribar a veure, de vegades no sabíem a on mirar, si esquerra, dreta o al darrera, estaven per totes bandes!!! Hem vist tots els animals que podíem trobar en aquests parcs i a més tots de molt aprop, inclús els lleopards que són difícils de veure.
A més de disfrutar moltíssim del viatge, hem après fotografia gràcies als consells de l’Ignasi i hem tingut ocasió de parlar molt amb els guies natius, cosa que ha estat també molt enriquidora.
En fi, ha estat un viatge molt intens i molt aconsellable !!!!!!
Un viatge inoblidable, tant per als amants de la fotografia com per als novells com jo a qui la càmara no acompanyava gaire…;) . Per no repetir els comentaris que ja s´han dit, només afegiré que tenir els animals tan aprop, en el seu hàbitat, i observar escenes com les que vam poder veure ha estat una experiència que mai no oblidaré!!
Jambo!
Què puc dir que no s’hagi dit…
Samburu,Nakuru,Massai Mara i Amboselli, els quatre parcs on vam estar, els mateixos rituals cada dia, llevar-se a les 5 del matí agafar la màquina de fotografia i anar a caçar. Quines emocions quan veiem un lleopard grunyint que semblava que se’ns tirava al damunt o un lleó jove arrossegant un nyu acabat de matar o una lleona amb el seu cadell a la boca o centenars de nyus travessant el riu Mara o els hipopòtams surant com illes dins el riu o els elefants lluitant amb els seus cossos gegantins o les girafes amb els seus ocellets netejadors de paràsits o les zebres amb les seves ratlles que no se’n troben dues d’iguals i les aus de totes mides, de l’estruç fins al pardalet més insignificant i bla, bla, bla, he d’acabar ja que tot això s’ha de veure i viure.
Espectacular.
Gràcies Ignasi.
Hola a tothom,
Per un problema de calendari jo no vaig tenir la sort de poder fer aquest viatge aquest estiu però una amiga meva sí ho va fer, i ha tornat tan entusiasmada, tan contenta, tan satisfeta amb tot: el recorregut, la gent, els xofers i el guia…, que si ella m’ho diu que és una viatgera experimentada (i bastant crítica!) no dubtaré en apuntar-me l’estiu vinent. I després de llegir els comentaris anteriors encara amb més raó. Ja en teniu una clienta assegurada. La meva amiga em va remarcar molt el gran encert que va suposar el fet d’anar 4 per jeep i la gran professionalitat en tot moment del guia-fotograf. Espero poder fer-ho amb el mateix equip!